Més enllà dels símbols

Per bé que sóc conscient que ja se n'ha parlat potser un gra massa, del V Congrés Nacional del BLOC, vull aportar la meua opinió al respecte. Es tracta d'una "opinió externa", és a dir, d'un no militant. I precisament per això potser té el valor que té, és a dir, ben poc o no gens. El cas és que durant els dies anteriors he estat a l'aguait de totes les opinions sorgides al voltant del conclave. He deixat que en parlaren els "protagonistes". Protagonistes, en sentit ampli, és a dir, els militants del partit.

Trobe que no cal insistir massa en el poc interés que en general ha despertat esta cita entre els mitjans de comunicació. Això no obstant, ara em ve al cap quan aquell diumenge vaig engegar la ràdio del cotxe i vaig escoltar com el congrés dels nacionalistes valencians obria l'edició del migdia de les notícies de Radio Nacional de España per a la Comunidad Valenciana. Quasi rebenta l'embragatge del cotxe en el moment en què el vehicle es diposava a arrancar. En fi, què hi farem, una anècdota més.

Tot matisant les línies precedents, cal dir que l'únic ressò informatiu que ha obtingut el conclave s'ha enfocat, exclusivament, cap a la qüestió dels símbols. Alhora, no serà necessari tornar a incidir en les manipulacions grolleres que al respecte s'han llançat des de mitjans tan distints com l'Avui, Vilaweb, Las Provincias o El Mercantil Valenciano. Ara, per a mi són ben simptomàtiques. No seré tan agosarat per a dir que des d'estos diaris -i, per tant, des de la ideologia que els paga- li tenen "por" al BLOC, per tal com actualment no suposa cap "amenaça", ni per al PP ni per al PSOE. Ells són conscients del poder que tenen per tal de fer que els possibles votants valencianistes acaben dipositant en l'urna una papereta amb les sigles d'una formació centralista. En canvi, no tinc cap dubte que, per diferents motius, tots tenen un denominador comú, el desig que el valencianisme polític no despegue. Uns, per a poder dir "com de malament estan al sud"; els altres, perquè així perpetuen el seu model nacional(ista)espanyol. Com va amollar un bròfec entrenador de futbol: no hase falta desir nada más.

Bé, quant a la questió dels símbols, he de reconéixer que hi estic ben decebut. Des d'un primer moment vaig proclamar el meu escepticisme pel que fa al contingut de la famosa ponència. No pel fet que al final poguera aprovar-se, sinó per passar de les paraules a les accions concretes. La militància valencianista, en general, sembla estar ben arrelada en conflictes pretèrits que tant de mal ens han fet als valencians, i tant de profit que n'han tret els espanyols! Al remat, ja hem vist que allò que s'ha aprovat és una versió aigualida del document original. Les interminables perífrasis per tal de dir molta cosa i alhora no dir res. En fi, potser d'ací uns anys, les noves generacions se n'adonen, de les errades passades, però potser aleshores ja no quedarà país... ai las!

Ací deixe les meues valoracions respecte de la qüestió simbòlica. Pense que els símbols són una cosa molt important en política. Per dir-ho d'alguna manera, constituïxen els fonaments sòlids d'una casa. A partir d'ací, cal construir-ne les diferents plantes. I pintar les parets, el mobiliari, etcètera, ja és allò que comprén la política quotidiana. En tot cas, remarque que el meu post pretenia parlar d'un altre tema.

Efectivament, tinc la sensació que, si més no en veu alta, ningú no ha gosat a subratllar alguns dels problemes bàsics que arrossega el BLOC i que, a parer meu, este congrés no ha intentat resoldre. Es tracta, insistisc, d'una visió externa. Potser m'equivoque i alguna cosa canviarà a Sant Jacint a partir d'ara. Jo no seré tan bocamoll com alguns dirigents del BLOC i, per tant, no m'hi jugaré cap paella a la vora de l'Albufera.

És evident que este congrés va ser convocat per tal d'enfortir l'organització de cara a les properes eleccions de 2011. Les legislatures passen molt ràpides i en un tres i no res ja tenim de nou uns altres comicis. Després de l'experiment Compromís -anomenem-ho així- el BLOC ha de tornar a enfrontar-se al seu malson: l'antidemocràtica tanca del 5%. La coalició va suposar especiè d'"opi" per als valencianistes, que van deixar de banda una gran campanya, la de la lluita perquè es rebaixara el llistó electoral, una vegada que tenien la seua presència garantida a Les Corts. Vergonya, cavallers, vergonya!

La sensació que tinc és que d'ací dos anys els resultats electorals seran molt roïns. Possiblement, situen el BLOC en els nivells que assolia la UPV. Sé que molts militants del partit en són conscients, però m'argumenten que EU es quedarà també fora de la cambra i el 2015 serà l'any en què els valencianistes "tornaran" -sí, entre cometes, perquè encara que ens puga fotre reconéixer-ho, només de la mà d'Esquerra Unida el valencianisme polític hi ha tingut representació- al parlament i, a més, per primera vegada accediran a la Generalitat.

No ens enganyem, EUPV per molt "malament" que es trobe -caldrà vore, en tot cas, els efectes de la crisi sobre els votants valencians més esquerrans- sempre ha quedat per davant del BLOC, tant a nivell de país com en les zones urbanes. Al mateix temps, el camí que seguixen els nacionalistes valencians no és aquell que els ha de conduir cap a la transformació del país des de les institucions, sinó més aïna cap a la marginalitat. Tant de bo m'equivoque.