«quan uns cremen la bandera dels altres, acaben sempre cremant un tros de la seua» Josep Folguerà, citat en "Document 88. Destinat (sobretot) a nacionalistes".
Doncs sí, hui toca parlar sobre la senyera dels valencians. I, he de reconéixer que em fa una miqueta de por. Pot semblar una exageració, però no ho és tant si tenim en compte que la frase que encapçala este escrit no és, malauradament, en sentit figurat, sinó en sentit literal en el cas dels valencians.
Analitzarem més avant la frase, perquè té allò que diem "molla", i ens pot ser molt útil per a començar a reflexionar sobre la senyera del País Valencià. Cal advertir, abans que res, que en estes línies no trobarà el lector cap mena d'erudició. És a dir, no vaig a aportar cap mena de "corpus teòric" per a la elecció d'una bandera o una altra que identifique el poble valencià.
Així doncs, hem de partir d'un supòsit: el País Valencià és quelcom (sí, de moment ho deixarem així, en un alt grau "d'indefinició") que té una entitat pròpia i diferenciada. Per tant, necessita d'uns símbols que facen eixe paper d'identificació exterior. En poques paraules, que necessita d'una bandera que en constituïsca un emblema propi.
Durant l'anomenada Batalla de València, hi havia dues senyeres "en disputa". Sobre esta qüestió, hom feia un simplisme molt gran, és a dir, senyera "amb blau" o senyera "sense blau". Poc importava doncs, si una portava una corona en la franja lateral o una altra l'escut de la Generalitat al bell mig. I és ara quan cal tornar a pegar-li una ullada a la frase que encapçala este escrit. Tant la senyera coronada com la senyera quatribarrada són en un 80% (?) iguals. L'única diferència entre totes dues és la franja lateral. Sembla d'allò més surrealista -a falta d'una paraula millor per a qualificar tal calamitat- que s'hagen produït episodis d'una violència gens menyspreable al voltant de la defensa acèrrima d'una o altra bandera. Segurament algú em podrà advertir que el conflicte heràldic era només una cortina de fum, que allò important era el que s'amagava darrere: el model de país (o de no-país). I no seré jo, precisament, qui ho negue. Ara, no per això vaig a obviar que la senyeriti constituïx tota una síndrome que provoca la paràlisi del nacionalisme valencià. Una pèrdua total i inútil de forces. I ho tenim ben comprovat, només cal veure que, any rere any, les discussions, que pul·lulen pels fòrums d'internet, es repetixen una i una altra vegada. És per eixe motiu pel qual estic hui -en una vesprada plujosa de juliol, tot s'ha de dir- intentant omplir unes quantes línies amb les quals puga satisfer la meua consciència.
Després d'unes tres dècades des de la transició democràtica al País Valencià, la institucionalització de la senyera coronada ha servit per tal que la majoria dels valencians la identifiquen com a senyera pròpia de la seua "terra". És en la meua opinió, la senyera que major "pau social" pot aportar a la societat valenciana. Per eixe motiu, mantinc el que ja vaig expressar en un altre post, és inútil, i cada volta més allunyat de la realitat, negar-se -des de posicions valencianistes- a "acceptar" la senyera coronada com a pròpia del país, una senyera que ja fa molts anys que es troba institucionalment i socialment "acceptada". Més ho és encara entestar-se a no "fer-li un lloc" al costat de "l'altra senyera", sempre vàlida com a emblema que represente el passat històric dels valencians. Hi ha una dita popular que afirma que "els arbres no ens deixen veure el bosc", doncs en este cas jo hi afegiria que "el blau no ens impedisca veure les quatre barres".
Així doncs, en base a quin argument defense la viabilitat de la senyera coronada com a pròpia del País Valencià? Ha sigut la senyera coronada la bandera històrica del Regne de València? No, el regne valencià no va tindre mai una bandera en el sentit en què ho entenem hui. Llavors, pot ser-ho en l'actualitat? Sí. Per què? Doncs perquè els valencians així ho voldrem, per tal com no hem tingut una senyera pròpia del regne, del país, de tots els valencians. També ens podria aprofitar la senyera quatribarrada? La meua resposta seria que hui en dia ja no. Els motius són clars, la senyera quatribarrada és la bandera oficial de Catalunya. Si de veritat ens creiem que el País Valencià és "quelcom" amb una identitat pròpia, ens cal un símbol distintiu que ens diferencie de la resta de pobles. Aleshores, què en fem de la preautonòmica? Personalment, he de dir que cromàticament eixa senyera m'agrada. La trobe molt bonica. Però una cosa són les preferències personals, i una altra la capritxosa realitat. Una realitat que ens diu que, després de vàries dècades, és inútil tornar a estavellar-se contra velles barreres. Aquells que no vam viure la Batalla de València sembla que no ho tinguem tan difícil en este sentit. Cal dir que no renunciem a res, simplement "acceptem" la senyera coronada, fent-li un costat junt amb l'altra senyera. Fixem-nos en altres pobles, com els bascos, que lluïxen diverses ensenyes nacionals en les seues manifestacions. Banderes que, tot s'ha de dir, també fan servir grupuscles feixistes. Però renunciar a un símbol, apartar-se d'ell, quan eixe símbol és sentit com a propi per una part gens menyspreable de la gent que forma la teua nació (amb perdó, de moment) és un autèntic suïcidi polític. No es tracta, doncs, d'assumir una derrota amb resignació per mer pragmatisme, sinó que cal omplir de contingut una "infraestructura" feta per tal de dur a terme el projecte de reconstrucció nacional del País Valencià.
Abandonem, per tant, els tics heretats de la transició. Fem front a aquells antivalencianistes que fan servir aquells símbols que un dia nosaltres menyspreàrem. Aprenguem dels errors passat, no tornem a entropessar-nos amb les mateixes pedres. Però, perquè això siga possible cal maduresa en el valencianisme polític. Una maduresa de la qual, dissortadament, el nacionalisme valencià manca bona cosa. Tinguem present que un projecte nacional(ista) no podrà mai triomfar si no té al darrere un poble que li done suport. Guanyem el país, com deia el lema d'aquella manifestació. I, de pas, que n'aprenguen els organitzadors...
4 comentaris:
De nou, bona contribució.
hola, pense que és difícil exposar arguments de manera més ordenada i coherent. Jo només afegiria que el debat, com molt bé adverteixes, és contraproduent... i ho és des del seu començament. Cortina de fum o no, el debat sobre las senyera és un exemple més de que vivim en una cultura en descomposició; esgarrada per dalt i per baix, per la globalització i per la revifada [buida de contingut real] del vell nacionalisme Estat-Nació! A més, afegiria, que hi ha una bona porció del País Valencià [léase gran parte de la provinsia de Alicante, esa gran siudat DEL norte de Mursia] on ni tan sols interessa... si és queeeee.... maidedéusenyó! enhorabona pel post!
Molt bo este post sobre la senyera i l’anterior sobre el nom. Se’m permeten uns afegitons?
Tots els símbols (banderes, escuts, denominacions, himnes, etc.) són merament instrumentals, és a dir, que han de servir per a representar la totalitat dels seus representats. I si un d’eixos símbols només ho aconsegueix per a una part, cal complementar-lo amb altres que, junts i sumats, arriben a la totalitat. Per tant:
1 Per al BLOC, de senyeres, les dues. L’oficial de la franja blava (molt sentida com a pròpia per uns sectors socials i zones territorials) i la quatribarrada (molt sentida com a pròpia per uns altres sectors socials i zones territorials). Per què triar? Defensar-ne’n només una d’elles estem deixant una bona part de valencians al marge. Només el BLOC està en condicions d’assumir-les totes.
2 Per part del BLOC, com a denominació oficial de la nostra terra: Comunitat Valenciana (com a prioritària). No és cert que siga una denominació fracassada, és més, podria dir-se que és l’única que ha triomfat plenament sense crear anticossos ni problemes. És la utilitzada per la major part de la nostra societat (només cal parar l’orella).
3 Les denominacions: València (per a tot el País), Regne de València i País Valencià, també han de ser utilitzades pel BLOC, indistintament, i sense manies. Qui s’escandalitze en sentir una d’eixes denominacions només podrà quedar com un sectari, un dogmàtic i una persona excessivament anquilosada en el passat (vinga d’on vinga).
4 Una possible solució al tema de la confusió del nom València per a tot el País podria ser la utilització de València (a seques, per a la Ciutat de València) i València (CV) [Comunitat Valenciana], o València (PV) [País Valencià], o València (NV) [Nació Valenciana], o València (RV) [Regne de València]... al gust de cadascú. És a dir, que “València + (XX)” vindria a dessignar la totalitat de la nostra terra, i “València” (a seques) només la Ciutat de València. Es tractaria de fer com els mexicans (però a la inversa), ja que ells utilitzen Mèxic (a seques, per al país) i Mèxic (DF) per a la ciutat de Mèxic, la capital. I els mexicans s’aclareixen i tot el món també, no?
5 Encara que el raonament anterior pense que és factible, reconec que ens trobaríem amb una situació especialment complicada: València (CF) [l’equip esportiu de futbol], en la qual el nom i el parèntesi també estarien presents. Què hi farem? El qui és desgraciat, amb els collons entropessa!
German,
Dius: «Jo només afegiria que el debat, com molt bé adverteixes, és contraproduent... i ho és des del seu començament. Cortina de fum o no, el debat sobre las senyera és un exemple més de que vivim en una cultura en descomposició; esgarrada per dalt i per baix, per la globalització i per la revifada [buida de contingut real] del vell nacionalisme Estat-Nació! A més, afegiria, que hi ha una bona porció del País Valencià [léase gran parte de la provinsia de Alicante, esa gran siudat DEL norte de Mursia»
Efectivament, eixa és la realitat. Una realitat que, no cal dir-ho, el nacionalisme valencià deu aspirar a canviar. Ara, llegint les teues paraules, m'ha vingut al cap una frase de Manuel Alcaraz en unes jornades que la UA va celebrar al voltant dels vints anys de la LUEV. Va dir una cosa semblant com que Alacant, per no tindre, no va tindre ni blavers... perquè no li van fer falta a la dreta local.
En les paraules del professor, podem deduir que es referix que Alacant no se sentia partícip d'un projecte col·lectiu valencià, per la qual cosa el debat sobre la qüestió nacional valenciana li semblava una cosa aliena a la seua personalitat. I és encara, dissortament (:P), un fet evident. El "Puta València", per bé que podem dir que ha minvat una mica els darrers anys, no és cap casualitat, sinó que respon a una realitat: Alacant no se sent valenciana.
Narro,
T'he d'agrair que hages concretat una miqueta més la meua postura al voltant de les senyeres, perquè pel que sembla no trobe la manera d'expressar-me tan bé com desitjaria...
Això no obstant, desitjaria rebatre algunes coses que dius:
«Comunitat Valenciana (com a prioritària). No és cert que siga una denominació fracassada, és més, podria dir-se que és l’única que ha triomfat plenament sense crear anticossos ni problemes. És la utilitzada per la major part de la nostra societat (només cal parar l’orella»
Bé, no hi estic del tot d'acord. És a dir, és evident que després de tants anys d'oficialització, el terme Comunitat Valenciana (especialment en la versió "amputada") ha calat entre la població, especialment entre els jóvens. Tot això per una senzilla raó: hi ha gent que no ha conegut una altra manera de designar el seu territori que eixe.
No obstant, la denominació de València per al país és encara molt viva tant a casa nostra com a Catalunya, les Illes i Espanya. I per eixe motiu pense que el nacionalisme valencià deu alternar-la amb País Valencià. Amb pedagogia, eixa és la clau, s'ha d'intentar que a poc a poc es normalitze eixe terme, i deixe de tindre eixes connotacions tan negatives i de marginalitat que poseïx actualment. En les nostres mans ho tenim.
Salutacions a tots tres i gràcies per haver-vos molestat a deixar-nos la vostra opinió al respecte del text.
Publica un comentari